Volem donar les gràcies als tècnics que han comentat la visita per la qualitat de les explicacions i pels treballs que han realitzat perquè la farinera llueixi com en els seus millors temps (es nota que han fet el treball amb il·lusió i que se l’estimen). També volem expressar el nostre agraïment als encarregats de les obres per haver rescatat i dipositat les 5 cares de dona que hi havia en una de les cases de la Ronda Alfons XII al Museu de Mataró. Continuem pensant que s’haurien d’exposar als patis d’alguna de les associacions de veïns (Esmandies o la casa de la palmera) perquè ens continueïssin mirant.
Volem precisar que les notícies que s’han difós a la premsa i la ràdio local en el sentit que no s’ha trobat res més del que no fos previsible -tots els elements estructurals originaris del conjunt industrial de la farinera (1879)- s’ajusta a la realitat. S’han trobat tots els elements originàris d’un fàbrica dissenyada per l’Arquitecte (Ignasi Caballol) i l’enginer industrial (Alfons Flaquer), és a dir, tots els elements que li permetien funcionar: dipòsits, soterranis amb calderes, carbonera, els túnels de sortida del vapor, xemeneia, el pou (de 30 m), plantes, escales, sostres, teulades (i les altres parts del conjunt catalogat que no han estat excavades). En aquest sentit el que han trobat al subsól pertany, també, al nostre Patrimoni Industrial, i el seu estudi i conservació forma part del que els especialistes consideren : arqueologia industrial.

Aquesta visita, desitjada i demanada amb insistència per molta gent, ens ha fet feliços i ens ha reafirmat encara més en la nostra voluntat de defensar i reclamar que Can Fàbregas només té sentit si continua lluint els seus elements arquitectònics (el seu cos i la seva ànima industrials) al seu lloc.

Desitgem que la voluntat del govern municipal a l’hora d’encarregar uns estudis arqueològics i documentals no sigui la de demanar-los que certifiquin un trasllat contra natura. Això seria com fer l’autopsia del conjunt catalogat per justificar la seva desaparició (el que el govern municipal, amb el vist-i-plau de la Generalitat, anomena “trasllat”). Esperem que tinguin present tant els informes dels tècnics actuals com els dels que van realitzar la fitxa que va permetre incloure Can Fàbregas dins catàleg del patrimoni arquitectònic, on el conjunt industrial -volum, façanes i estructura- apareixien amb el màxim nivell de protecció (A).

Demà continuarem…









































































































































Pou de la farinera: 2 metres de diàmetre i 30 de fondària